Presentació
La fundació Castell del Remei es constitueix a principi del 2022 amb l’interès i la voluntat de preservar un patrimoni històric que es remunta a més de 3.800 anys d’antiguitat. En el decurs d’aquests segles, s’ha generat un entorn natural, un prestigi vitivinícola, un relat etnològic, una riquesa artística i un valor cultural que la propietat es veu amb la responsabilitat i el privilegi de preservar, mantenir i fomentar. Aquesta és la nostra missió.
La societat Castell del Remei és ben conscient de la importància cabdal d’aquesta terra en la història del nostre país i de l’entranyable vincle emocional que sent la gent del territori per aquest enclavament estratègic que fou assentament a l’edat del bronze, hisenda romana, almúnia àrab, propietat del Comtat d’Urgell, del Monestir de Poblet, del Bisbat de Solsona i de la família Girona, màxima representant de la burgesia catalana de segle XIX.
Castell del Remei és la capital de la Plana d’Urgell i ha estat sempre punt de trobada. L’acció de la Fundació pretén conservar aquest esperit de reunió, posar en valor el seu entorn, fer que hi passin moltes coses interessants, compartir-les amb qui ho desitgi i compilar-les per a un record viu.
La nostra visió és enriquir l’experiència de les persones que gaudeixin del Castell del Remei mitjançant la promoció del nostre patrimoni.
Heus aquí les raons que han motivat la constitució de la Fundació Castell del Remei.
La Fundació Castell del Remei ha rebut l’any 2024 -per unanimitat del jurat- el Premi al Lideratge Social del Consell Social de la Universitat de Lleida.
Espai
La finca Castell del Remei consta de la casa-palau, el celler centenari, el santuari dedicat a la Mare de Déu del Remei, el restaurant de cuina de la terra, edificacions de l’antiga colònia agrícola -molí, fassina, tallers, bàscula…- en un entorn natural d’arbredes i llacs on la biodiversitat és una prioritat.
Valors
La preservació de la natura
La conservació del patrimoni
La divulgació de la cultura del vi
El foment de la qualitat de vida
La promoció de la solidaritat
La generació de coneixement
L’estudi humanista
L’estímul de l’esperit crític
L’incentiu de l’aprenentatge
L’impuls d’hàbits saludables
La valoració del temps
El treball de la terra
L’elaboració del fruit
La manifestació de la identitat territorial
Consell assessor
Carla Conejo és biòloga humana i divulgadora científica. És la Responsable de Programes Científics a la Fundació Catalunya La Pedrera i Co-Directora del Postgrau d’Innovació en Educació Científica del BIST Dolors Aleu Graduate Center, centre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra.
Ha fet recerca en neurobiologia al Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, a Espanya, i a la Universitat de Bolonya, a Itàlia. Ha treballat com a assessora científica i documentalista als programes ‘Quèquicom’ i ‘Xplorers’ de TV3. També ha estat directora de Relacions Internacionals a MAGMA (Associació per a la Promoció de la Recerca Juvenil), representant a la Fira Internacional de Ciència i Enginyeria d’Intel als Estats Units, i vicepresidenta de l’associació de diplomàcia científica Scientist Dating Forum.
Lidera Hypatia I, una tripulació de 9 científiques catalanes que participaran l’any 2023 en una missió anàloga a la Mars Desert Research Station als Estats Units. Ha estat seleccionada al programa Homeward Bound de lideratge femení en STEM, dirigit a dones de tot el món que volen contribuir a millorar la sostenibilitat del planeta, i que culminarà amb una expedició a l’Antàrtida. Viatjar fent ciència és la seva passió.
Actualment també està desenvolupant Polaris, una aplicació mòbil per promoure el turisme científic, projecte reconegut amb un ajut al foment de la cultura científica a Catalunya de la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació.
Llicenciada en Filologia Catalana per l’Estudi General de Lleida-Universitat de Barcelona i en Filologia Germànica per la Ruprecht-Karls Universität Heidelberg.
Responsable del Servei editorial de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de l’any 1989 i fins al maig 2000, any en què n’és nomenada directora, d’aquesta Institució Cultural de la Diputació de Lleida fins al 2006, en què és elegida Diputada al Parlament, VIIIa Legislatura, amb la responsabilitat de portaveu de la Comissió de Cultura.
Directora dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Lleida, i després d’aquestes dues legislatures dedicades a la política torna a la funció pública, incorporant-se al seu lloc de treball com a Cap del Servei editorial de l’IEI.
Presidenta de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana de 2000 a 2002.
Des de l’any 2000 col·laboradora cada dijous al diari Segre, en el seu espai d’opinió, “Cafè dels omesos”, i és membre del Consell Editorial del diari Nació Digital, diari en el qual també col·labora com a articulista d’opinió i, amb motiu, enguany, de l’Any Fuster, cada quinze dies hi publica un article comentant-ne un aforisme, de l’escriptor de Sueca.
Ha estat membre del jurat de diversos premis literaris com el de poesia “M. Mercè Marçal” o el de novel·la breu “Ciutat de Mollerussa”, el Premi Joan Fuster d’assaig, dels Premis Octubre, que convoca Acció Cultural del País Valencià, i, a partir de la convocatòria d’enguany, s’incorpora al jurat del Premi Sant Jordi de novel·la d’Òmnium Cultural.
Comissària del “Passeig d’Aniversari Josep Vallverdú” amb motiu dels 90 anys de l’escriptor, és també prologuista de la Poesia completa Rosa Fabregat, entre molts altres estudis literaris i lingüístics editats en format pròleg, en publicacions seriades i en llibres.
Membre del Patronat de la Fundació Privada Guillem Viladot, “lo Pardal”.
Cap de redacció, primer, i directora, després, de Ressò de Ponent, la revista cultural de l’Ateneu Popular de Ponent de 1994 a 2005.
Directora de la col·lecció d’assaig “Argent Viu” de Pagès editors.
Biòleg expert en Biodiversitat i Medi Natural.
Nascut a la Seu d’Urgell el 1972, la primera vegada que va pujar en una motocicleta tenia 10 anys i ho va fer per anar a l’escola.
La primera cursa en què va competir va ser l’Enduro del Segre, el 1990, des de llavors ha estat Campió d’Espanya de Rallies TT en 7 ocasions, tres vegades campió d’España d’enduro, subcampió d’Europa i del món.
Ha participat en 10 ocasions en el Rally Dakar, en dos d’elles aconseguint la 4a posició.
El 2007 va patir un accident durant una cursa del Campionat d’España de Rallies, a causa del qual va quedar paraplègic.
Des de llavors no ha parat de treballar per aconseguir una vida normalitzada i plena. L’any 2009 va aconseguir tornar a les curses, aquesta vegada en un cotxe adaptat amb el que competeix de nou en el Campionat d’España de Rallies i, finalment, aconsegueix tornar al Rally Dakar.
Durant aquests últims anys ha compartit la seva experiència amb diferents empreses i entitats a través de conferències.
El 2008 va publicar el seu primer llibre “La sort del meu Destí”, i el 2013 publica el segon titulats “No t’aturis mai”.
Al novembre de 2011 va presentar oficialment la Fundació Isidre Esteve, amb l’objectiu d’ajudar a les persones amb discapacitat a reintegrar-se en la societat i a tenir una vida digna.
Des de l’any 2013 combina el treball al capdavant de la Fundació Isidre Esteve amb la competició amb l’equip Repsol Rally Team.
El 2017 va tornar al Dakar aconseguint finalitzar 34è del rànquing general. Els anys 2018 i 2019 va ser el 21è pilot en la classificació.
Joan J. Busqueta Riu (Sant Andreu de Palomar, 1961)
Professor d’Història Medieval a la Universitat de Barcelona( 1984-85 a 1989-1990)
Professor d’Història Medieval a la Universitat de Lleida (des del curs 1990-1991)
Vicerector de Cultura i Extensió Universitària de la Universitat de Lleida (des de maig de 2019)
A la Universitat de Lleida, ha estat, entre altres, el Director Acadèmic de la Commemoració del 700 Aniversari de la Fundació de l’Estudi General de Lleida (1997-2000), Director de la Fundació de la Universitat de Lleida (2003-2006), Degà de la Facultat de Lletres (2010-2016), i Director del Departament d’Història de l’esmentada Facultat (2016-2019). Fora de la Universitat de Lleida, va participar en la refundació de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (1985-1989), va ser Cap de l’àrea d’Història de l’Institut d’Estudis Andorrans (1986-1997), President de l’Ateneu Popular de Ponent (2001-2006), i Director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (2007-2009).
És membre del Grup de Recerca Consolidat “Espai, Poder i Cultura” de la Universitat de Lleida, Conseller de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, i Vicepresident de la Confederación Española de Centros de Estudios Locales del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Posseeix les distincions següents: El Premi Francesc Carreras i Candi d’Estudis Històrics Locals pel seu estudi sobre el Sant Andreu dels segles XIII i XIV, el Premi Recercat, atorgat per la Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner, i el Premi Athanagia del Grup de Recerques de les Terres de Ponent.
Ha participat en l’organització i comissariat de diferents exposicions com, pel que fa a les terres de Lleida, la dedicada al govern municipal de Lleida, en commemoració del Privilegi de Consolat, l’any 1997, l’originada en el projecte “Studium”, dirigit pel professor J. Lorés i conmemorativa dels 700 anys de l’Estudi General de Lleida, també el 1997; la realitzada amb motiu dels 800 anys de la Primera Pedra de la Seu Vella, el 2003, o la dedicada a la figura del comte de Pallars Hug Roger III, el 2005. Les seves línies de recerca se centren en la història de les relacions camp-ciutat i en la història de les institucions i, especialment, en els darrers temps, en la institució universitària.
Ha dirigit 6 tesis doctorals i, actualment, n’està dirigint altres 2.
Entre les seves publicacions, cal destacar, els dos volums de la traducció al català, conjuntament amb Raül Torrent i Teresa Quintillà, del Manuscrit dels Usatges i Constitucions de Catalunya de l’Arxiu Municipal de Lleida, (Lleida, 1999); la traducció al català de les Consuetudines Ilerdenses (Els Costums de Lleida, Lleida, 1997); l’edició del Llibre de les Constitucions i Estatuts de l’Estudi General de Lleida (Lleida, 2000); l’edició del llibre Les Universitats a la Corona d’Aragó, ahir i avui (Lleida, 2002); el volum III de la Història “La ciutat baixmedieval” (Lleida, 2004); la monografía dedicada a un dels presidents de la Diputació del General (Generalitat) en els darrers temps medievals, Manuel de Montsuar. Contra l’autoritarisme (Lleida, 2011) o l’edició, traducció i estudi de l’Acta de Cort de Cervera de 1359 (En els orígens de la Generalitat de Catalunya), Barcelona, 2014
Bell-lloc d’Urgell, 1962. Doctora en Història per la Universitat de Barcelona. Des de 1990 s’ha dedicat a la investigació científica i a la docència universitària. En l’àmbit de la història econòmica ha estat professora de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (UB), del Departament d’Economia d’ESADE (Universitat Ramon Llull) i d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Els seus temes d’anàlisi són les estructures socials i el creixement econòmic. És coautora amb À. Serrano del llibre La societat de Lleida al Set-cents (1995) i amb diversos autors d’El tresor dels Canals d’Urgell (1996).
El seu treball de recerca més ampli, al que ha dedicat els darrers 20 anys, ha estat el procés de formació de la gran burgesia catalana a partir de l’estudi de la família Girona.
Ha publicat nombrosos articles sobre la burgesia de negocis i la història empresarial i financera. L’any 2012, la Fundació Noguera li concedí el Premi a la Millor Tesi Doctoral d’Història Moderna i Contemporània.
Activista cultural, social i mediambiental
Obre els ulls a la Vallferrera (Pallars) fa una pila d’anys
Àmbit cultural
Membre del Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascança
Membre del Centre de Recerques de les Terres de Ponent
Autor i col·laborador en diversos articles i publicacions de temàtica històrica
Àmbit social comarcal i local
Casal Popular l’Arreu de Mollerussa
Consell de redacció de la revista L’Avenç del Palau d’Anglesola
Àmbit ambiental
Eix Ambiental de les Terres de Lleida
Fundador i primer portaveu de la Plataforma Canal Viu en defensa de les banquetes arbrades del Canal d’Urgell
Últims temps
Ha col·laborat en la recollida de la memorial oral dels antics habitants i treballadors de la colònia del Castell del Remei
Posa la llavor en endreçar i tenir cura del valuós arxiu de la finca històrica del Castell del Remei.
Viu de Llevata, 1961. És professor de Filologia Catalana a la Universitat de Lleida i poeta. Ha escrit diversos treballs sobre autors contemporanis, ha dirigit la Biblioteca Literària de Ponent i ha tingut cura de l’edició d’obres de Concepció G. Maluquer, Anton Navarro i Joan Vinyoli (Obra poètica completa, 2001).
Ha participat en diversos reculls col·lectius i ha publicat les obres de creació La carretera i el mur (Premi Les Talúries de Teatre, 2003), Amb el temps a favor (2003), Del cel i de la terra (Premi Sant Celoni de Poesia, 2003), Rip (en collaboració amb Ermengol, 2005), «Haikús de la posta» (Premi Joan Teixidor d’Haikús On Line, dins L’àncora i Pinstant, 2006), Autoretrat (2007), La nit del caragol (amb il·lustracions d’Ermengol i música de Josep Prenafeta, 2008), Matèria elemental (Premi de poesia Maria Mercè Marçal, 2009) i Obre les mans (Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia, 53a edició).
Presidenta
És assessora en Comunicació postgraduada en Tècniques i Mitjans de Comunicació. Després d’haver exercit de periodista en la redacció del diari Segre, la seva trajectòria com a directora d’agències de comunicació la va dur a especialitzar-se en premsa. Ha dirigit nombroses publicacions i gabinets de premsa i comunicació.
Ha estat guardonada -per unanimitat del jurat- amb el Premi Mila de Periodisme per la Igualtat de Gènere de l’any 2024 en la categoria de Premsa Escrita.
Ha estat membre de l’equip de campanya a la presidència de la Generalitat de Pasqual Maragall, directora general de la patronal catalana de la fruita Asofruit -càrrec pel que va ser guardonada amb el premi Directiva de l’Any per la Fundació de Dones Directives i Empresàries (2007)-, directora de Comunicació a La Llotja-Palau de Congressos de Lleida, directora de Comunicació del grup cellerer de Tomàs Cusiné i col·laboradora en diverses publicacions culturals i mitjans de comunicació, entre altres càrrecs.
Així mateix, és autora del llibre d’entrevistes Dones i Medicina a Lleida, ha participat en el llibre Experiencias de liderazgo de mujeres directivas, de Rosa Escapa i Luz Martínez, i és coautora -amb Rosa Giralt- del llibre Femení Plural.
També és membre del Ple de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Tàrrega, del Consell Editorial del diari econòmic Analític Lleida, patrona de la Fundació Catalana de Lupus, de la Fundació Pro-Pallars Ferrer de Tírvia, de la Fundació Catalunya Europa i vocal de Canal Viu.
És pianista, amant de la natura i de l’art, practica dansa clàssica i li agrada molt viatjar.
