Cultura

La visita a la finca Castell del Remei desprèn cultura en tots els sentits, no només en relació a la cultura del vi. Les sales d’exposicions són una permanent manifestació artística i aquesta expressió es destil·la en qualsevol racó.

La programació contínua d’activitats n’és, també, una clara mostra: conferències, presentació de llibres, cursos… No obstant, a continuació es fa referència a iniciatives concretes que constitueixen un gaudi pels qui desitgen participar-ne.

Sala d'exposicions Lucilla Atilia: art

La magnífica sala d’exposicions del celler històric duu el nom de la primera propietària del Castell del Remei, la pompeiana Lucilla Atilia.

Així mateix, la Sala de Tast de l’enoteca del celler també exhibeix obres de format més petit i col·leccions d’objectes singulars.

Llur programació estable i temporal -generalment de periodicitat mensual- acull obres d’autors de diverses disciplines artístiques: dibuix, pintura, escultura, fotografia, ceràmica…

Horaris: de dilluns a divendres, de 9.00 a 14.00 i de 15.00 a 18.00 hores; dissabte, de 10.00 a 18.30; i diumenge i feiners, de 10.00 a 14.30.

Biblioteques amb DO: lectura i vi

El Castell del Remei és celler de referència per a biblioteques que s’adhereixen a aquesta iniciativa que atansa la cultura del vi als usuaris de les biblioteques i s’ofereix per a fer-hi tasts de vins i moltes altres activitats.

Tast. Aplec literari al Castell del Remei: inspiració i creació literària

Nombrosos poemes, altres textos literaris, partitures, dibuixos, pintures, fotografies, publicitat… s’inspiren en aquest tresor del nostre territori. Seguint aquesta tradició creativa a l’entorn del Castell del Remei, té lloc el ja consolidat aplec literari.

El desig de mantenir la relació amb els gestors del festival lleidatà Destí Poesia, la coincidència de la diada de Sant Jordi amb la celebració del recuperat Aplec del Castell del Remei i la possibilitat que l’escriptor Josep Vallverdú apadrinés la iniciativa, després d’haver estat pregoner de la Festa Major d’aquesta capital de la Plana d’Urgell, van confluir en la creació de la primera edició del Tast.

Es tracta, doncs, d’una trobada d’autors que llegeixen de pròpia veu les seves obres inèdites creades expressament per al certamen i dedicades a un tema (arbres, aigua…), consensuat prèviament, relacionat amb el Castell del Remei. Ha estat apadrinat, des de la primera edició, pel mestre Josep Vallverdú. El nucli inicial, al que s’hi sumen altres noms d’escriptors convidats en cada trobada són: Eduard Batlle, Josep Borrell, Xavier Macià, Àngels Marzo, Anton Not, Joan Rovira, Josep M- Sala-Valldaura, Eduard Sanahuja, Jaume Suau i Àlex Susanna. I hi han participat, Enric Boluda-M Hût, Jordi Pàmias, Manel Montobbio, en el Tast 2; Rosa Fabregat en el Tast 3; i Amat Baró, Ramon Cardona i Montse Gort, en el Tast 4 (2022). La coordinació és a càrrec d’Anton Not.

La publicació de les obres sorgides del Tast Aplec literari al Castell del Remei esdevé una col·lecció amb la voluntat de compartir amb la gent tot el que desprèn aquest indret tan especial.

Aplec del Castell del Remei: celebració primaveral d’època

Tradicionalment, el Castell del Remei acollia l’Aplec d’Urgell que se celebrava el dia 1 de maig, un aplec sardanista coincidint amb la Diada del Treball. L’any 2016 es va recuperar la festa primaveral dotant-la de múltiples activitats durant tot el matí, atès que les sardanes ja tenen el seu espai propi durant la Festa Major (segon diumenge d’octubre).

L’objectiu de recrear l’atmosfera de principis del segle XX va generar la idea d’instar tots els assistents a participar-hi amb vestimenta de color blanc, preferiblement d’estil noucentista català. Per tant, totes aquelles persones que vesteixen roba blanca (peça superior i peça inferior) reben un obsequi per part de l’organització per la seva contribució a l’ambient creat.

Nombroses manifestacions artístiques i religioses fan referència al Castell del Remei i a la seva festa i aplec. En aquest sentit, es destaquen la Pregària a la Verge del Remei per a cor, amb lletra d’Esteve Sunyol Gasòliba (1856-1913) i música de Lluís Millet Pagès (1867–1941) cantada a l’Orfeó Català l’any 1900 i cada any per la Festa Major per tal de venerar la imatge de Nostra Senyora del Remei al santuari del Castell del Remei, on el text il·lustra les pintures del temple.

Així mateix, els Goigs a llaor de la Verge del Remei composats per l’escriptor Agustí Valls Vicens (1860-1920) i els musicòleg Francesc Mateu Nicolau (1847-1913), i la sardana titulada L’Aplec de Castell del Remei amb música de Domènec Cardeñes Barios (1916-1977) i lletra de Lluís Profitós Portella (1923-1999).

El mercat d’artesania i de productes de proximitat, les passejades en carruatge de cavalls, els vehicles històrics, l’animació infantil, l’aperitiu popular amb música en viu, les activitats de modelisme, la biblioteca infantil a l’aire lliure, les visites guiades al celler i al santuari, les exposicions d’art, els concurs de fotografia, la missa dominical cantada,… són algunes dels actes programats que tenen el tret d’inici amb el tradicional toc de sirena de la finca.

Recopilació de cartells d’antigues edicions on es mostren les activitats que s’organitzen durant la festa:

APLEC DEL CASTELL DEL REMEI 2016

APLEC DEL CASTELL DEL REMEI 2017

APLEC DEL CASTELL DEL REMEI 2018

APLEC DEL CASTELL DEL REMEI 2019

APLEC DEL CASTELL DEL REMEI 2022

APLEC DEL CASTELL DEL REMEI 2023

Festa Major del Castell del Remei: festa popular tradicional

Aquesta festa neix de la voluntat popular de la comunitat rural que habitava la colònia agrícola a finals del segle XIX, tradició que es manté fins als nostres dies.

Segons l’historiador Jaume Mateu Giral -autor del llibre El Castell del Remei, terra, aigua i cultura del vi a la plana d’Urgell, editat per Pagès editors- l’eminent floklorista de les terres d’Urgell Valeri Serra Boldú (1875–1938) al·ludeix al significat de la festa major en honor de la Mare de Déu del Remei en l’obra Calendari folklòric d’Urgell explicant que se celebra “Lo segon diumenge de Octubre”, tradició que es manté fins els nostres dies per part dels actuals propietaris.

Les investigacions de Mateu Giral indiquen que l’antigament i successiva anomenada -des de prop de 2.000 anys- Choris, Cortis, Torre de Cortesa, Torre de n’Eral i Torre del Bisbe esdevé inicialment, a partir de l’adquisició per part de la família Girona (1853), la Torre del Remei adoptant finalment la denominació de Castell del Remei precisament amb motiu de la particular devoció professada a l’advocació de la Verge del Remei a qui Ignasi Girona Targa -patriarca de la casa Girona- va creure que devia la sort de la seva atorgada prosperitat.

Nombroses manifestacions artístiques i religioses fan referència al Castell del Remei i a la seva festa i aplec. Poemes, altres textos literaris, partitures, dibuixos, pintures, fotografies, publicitat… s’inspiren en aquest tresor del nostre territori.

En aquest sentit, es destaquen la Pregària a la Verge del Remei per a cor, amb lletra d’Esteve Sunyol Gasòliba (1856-1913) i música de Lluís Millet Pagès (1867–1941) cantada a l’Orfeó Català l’any 1900 i cada any per la Festa Major per tal de venerar la imatge de Nostra Senyora del Remei al santuari del Castell del Remei, on el text il·lustra voltes i pintures del temple.

Així mateix, des de l’any 2015 tenim l’honor d’iniciar la festa amb un pregó pronunciat des del balcó del pati del castell. El protagonista, en aquest cas, va ser el propi historiador Jaume Mateu Giral.

L’any 2016, el pregó va ser encarregat a Josep Vallverdú, escriptor i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Podeu llegir el text fent clic aquí. 

L’any 2017, en Joan J. Busqueta Riu, director del Departament d’Història de la Universitat de Lleida, va ser l’encarregat de llegir el seu text. Podeu llegir el text fent clic aquí.

El 2018 fou pregoner el lingüista i profesor Sebastià Serrano Farrera.

L’any 2019, el pregó va ser a càrrec d’Amadeu Ros Farré, president de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell. Podeu llegir el text fent clic aquí.

Abans del pregó, la tradició reprodueix el so de l’antiga sirena de la crida a jornada dins la finca per indicar l’inici de la festa, la qual també s’utilitza per marcar el final.

Recopilació de cartells d’antigues edicions on es mostren les activitats que s’organitzen durant la festa:

Festa major 2009

Festa major 2010

Festa major 2011

Festa major 2012

Festa major 2013

Festa major 2014

Festa major 2015

Festa major 2016

Festa major 2017

Festa major 2018

Festa major 2019

Festa major 2022