Historia
La història de Castell del Remei com a nucli estratègic es remunta a més de 3.800 anys d’antiguitat, durant els quals ha estat assentament a l’edat del bronze, hisenda romana, almúnia àrab, propietat del Comtat d’Urgell, del Monestir de Poblet, del Bisbat de Solsona i, fins a principis de la dècada dels anys 80 del segle XX, va pertànyer a la família Girona, màxim exponent de la burgesia catalana de segle XIX, que la va adquirir a Jaume Torrents Sarramalera.
Posteriorment, l’any 1982, la va adquirir el Sr. Armando Cusiné Benavent i actualment n’és propietari el seu fill, el vinyater Tomàs Cusiné Barber.
La petjada de la prehistòria al Castell del Remei es va descobrir l’any 2018 per part del seu propietari arran d’uns treballs a la parcel·la anomenada Cal Mitjana de la finca, que van posar al descobert 37 estructures circulars -sitges- retallades al subsòl geològic. Les excavacions efectuades van donar com a resultat la troballa de ceràmica amb decoracions incises pròpies de l’edat del bronze inicial (1800-1500 a.C.).
Les investigacions del geògraf Dr. Jaume Mateu Giral indiquen que en el decurs del pas del temps s’ha anomenat, successivament: Choris, Cortis, Torre de Cortesa, Torre de n’Eral, Torre del Bisbe… Fou a partir de l’adquisició per part de la família Girona -al març de l’any 1853- que esdevé, inicialment, la Torre del Remei amb motiu de la particular devoció professada a l’advocació de la Verge del Remei a qui Ignasi Girona Targa -patriarca de la nissaga Casa Girona- va creure que devia la sort de la seva atorgada prosperitat. Finalment, amb la fundació del celler –el més antic de Catalunya en l’elaboració i etiquetatge de vins fins de criança- com a negoci principal de la colònia agrícola seguint el model bordelès de château francès, s’afegeixen les quatre torrasses a l’antiga edificació medieval sobre la que està construïda la casa-palau i s’adopta la denominació de Castell del Remei.
Les diferents generacions Girona que es van dedicar a l’explotació de la finca històrica -la hisenda de regadiu més gran d’Europa de l’època- van contribuir a la creació d’una colònia agrícola pionera en la implementació dels avenços tecnològics sorgits de la revolució industrial. Aleshores, hi vivien unes 50 famílies de parcers amb una població de 500 habitants, aproximadament. Al nucli hi havia escola, banda de música, seguretat, Festa Major -que encara se celebra, anualment, el segon diumenge del mes d’octubre-… L’activitat que s’hi desenvolupava era eminentment agrària (vinya, fruita, cereal…), ramadera, avícola… en equipaments modèlics que encara ara es poden observar com el molí, la fassina, la bàscula, els tallers de boteria i de ferreria…
El Castell del Remei és clau en la construcció i desenvolupament del Canal d’Urgell, que ha transformat el territori convertint-lo de l’anomenat Clot de l’Infern a terres de conreu que han permès liderar la producció agrícola. Al segle XIX, doncs, va constituir la major hisenda de regadiu de Catalunya en ser els seus propietaris els impulsors i financers d’aquesta infraestructura estratègica per al país.
Actualment, la propietat de Castell del Remei, ben conscient de la importància cabdal d’aquest espai en la història del nostre país i de l’entranyable vincle emocional que sent la gent del territori, s’esforça en ser digna hereva dels seus antecessors en la responsabilitat de la seva gestió.
Pel que fa a l’elaboració de vins, el celler Castell del Remei ha assolit i superat el nivell dels temps esplendorosos en el passat de la marca -quan guanyava guardons en certàmens internacionals- i exporta els seus prestigiosos productes a més de 40 països dels cinc continents rebent reconeixements per part de crítics enològics i premis en concursos.
Quant a preservació de la finca, s’hi dediquen recursos constantment per tal de conservar i incrementar els seus nombrosos atractius.
En el decurs d’aquests segles, Castell del Remei ha generat un entorn natural, un prestigi vitivinícola, un relat etnològic, una riquesa artística i un valor cultural que els seus propietaris es dediquen a defensar, mantenir i fomentar amb millores contínues i amb l’organització d’esdeveniment i activitats que conviden a gaudir-lo.