Patrimoni

El santuari edificat en honor a la Mare de Déu del Remei, patrona de la Plana d’Urgell junt amb la Mare de Déu de les Sogues, pertany a l’arxiprestat de Baix Urgell de la diòcesi del bisbat de La Seu d’Urgell i a la parròquia de L’Assumpció de Boldú, a qui correspon la gestió, tot i ser de propietat privada.

El temple té una capacitat per a més de 200 persones i s’utilitza per a celebracions sacramentals i altres cerimònies religioses.

Es troba dins la finca Castell del Remei i val a dir que forma part de la 4a etapa (Tàrrega-Linyola) de l’anomenat Camí Català per San Juan de la Peña, un ramal nord de la ruta pelegrina del Camí de Sant Jaume i que és visitat per nombrosos pelegrins durant tot l’any.

Ja des de l’època del patriarca de la casa Girona, Ignasi Girona Targa (1782-1867), fundador de la nissaga dels Girona com els empresaris més rics del país, la família creia que devia la sort de la seva atorgada prosperitat a la particular devoció professada a l’advocació de la Verge del Remei.

Durant l’anomenada guerra civil espanyola (1936-1939), la tràgica explosió d’un polvorí va destruir el primitiu temple. A continuació, Joan Girona Agrafel (1859-1950) va erigir una nova església en l’interior del castell dedicada a la Verge del Remei.

Després de la mort de Joan Girona –conegut com ¨Don¨ Joan- les seves hereves successores, unes nebodes solteres sense descendència, Maria i Teresa Escubós Girona, van fer realitat la voluntat del seu oncle i van encarregar, a la seva memòria, la construcció del Santuari a  l’arquitecte Antoni Fisas Planas (1896-1953), qui també dissenyà el temple parroquial de Nostra Senyora del Pilar, a Barcelona.

El temple urgellenc fou inaugurat, beneït i consagrat el 13 de juny de l’Any Marià 1954 pel bisbe d’Urgell monsenyor Iglesias Navarri, fet que recull la placa commemorativa que es troba sota les tres arcades de la façana de l’edifici. Hi ha la curiositat que es desitjava que el text fos escrit en català degut al sentiment catalanista dels Girona i, davant la pressió de les autoritats que fos en castellà, finalment es va redactar en llatí.

El temple, de planta de creu llatina, constitueix una significativa mostra del neoclassicisme a través de prendre models del Renaixement italià -per tant caldria etiquetar-ho com a “neorenaixentisme”- que propugnava el corrent del Noucentisme català.

Mostra un pòrtic a la façana i una bella portada dedicada a Sant Joan Baptista.

La nau principal, coberta amb una volta de llunetes, presenta una gran cúpula al creuer rematada per una llanterna.

En la decoració interior destaquen els magnífics frescos murals que són obra de l’artista Josep Obiols Palau (1894-1967), considerat “l’artista més representatiu de la cultura noucentista”, que també té obra a l’edifici de Correus de Barcelona, al Palau Nacional de Montjuïc, en dependències, Museu i sagristia del Monestir de Montserrat, a la Sala del Bon Govern de l’Ajuntament de Barcelona i al cambril de la capella de la Mare de Déu de Montserrat de la Catedral de Lleida, entre molts altres llocs del país com Tortosa, Solsona, la Bonanova, Parets, Vilassar de Mar i Sant Joan de les Abadesses.

El pintor va dedicar els anys 1953 i 1954 a decorar plàsticament l’interior del temple, si bé la majoria de les pintures estan datades el 1954. El conjunt del Castell del Remei és el més important al concentrar el major nombre de peces d’Obiols.

En els altars adjacents a la nau principal, a dues banda, hi ha cinc murals on són representades escenes bíbliques corresponents als misteris de goig del Rosari: l’Anunciació; la Visitació de Maria a la seva cosina santa Isabel; el Naixement de Jesús a Betlem; la Presentació del nen Jesús al temple; i el trobament de l’Infant Jesús al temple entre els doctors de la llei.

Realment precioses són les pintures del presbiteri -a l’àpside de sobre l’altar major- on es representa una al·legoria de tot l’Univers lloant i pregant Maria.  I els dos impressionants murals que ocupen l’absis darrere l’altar a banda i banda del cambril de la Mare de Déu que presideix el Santuari, on són representats l’acció de gràcies pels productes de la terra i la gent que demana a la patrona del Castell del Remei.

En la part dreta, els frescos mostren la misericòrdia vers infants i adults que pateixen necessitats, malalties i dolor confiant en el remei de l’auxili de la Mare de Déu. Així mateix, hi apareixen els nadons, posant així el futur en mans de la providència. Mentre que a l’esquerra, es reflecteix el poble fidel oferint llurs collites a la Verge. Es tracta d’escenes representatives de la pagesia amb els fruits conreats: oliveres (oli), raïm (verema, vi), blat (pa), que es vinculen a la riquesa aportada pel regadiu del Canal d’Urgell, infraestructura impulsada i finançada per la família Girona.

I, en la decoració de l’esquerra, es reflecteix el poble fidel oferint llurs collites a la verge. Es tracta d’escenes representatives de la pagesia amb els fruits de la terra: oliveres (oli), raïm (verema, vi), blat (pa), que es vinculen a la riquesa aportada pel regadiu del Canal d’Urgell, infraestructura impulsada per la família Girona.

Al mig del cambril hi ha la figura de la Verge del Remei executada en fusta tallada i obrada per l’escultor Josep Maria Camps Arnau (1879-1968), fins la qual accedeixen nombroses persones per tal de retre-li homenatge, enfilant les escales que hi ha a l’esquerra de la imatge i baixant per l’altre costat que hi ha als laterals del presbiteri.

Al centre del presbiteri hi ha un altar sota baldaquí.

També val la pena assenyalar el treball de marqueteria en fusta de les gelosies que hi ha en un espai element, possiblement destinat al cor.

Al baptisteri, Obiols va completà un conjunt pictòric al·lusiu al baptisme de Jesús. Val a destacar la pica baptismal de finals del segle XVI o inicis del XVII, un dels elements més antics del temple.

A nord, hi ha una portalada lateral d’accés a l’església dedicada a Sant Joan Baptista, com es pot observar en la inscripció de l’exterior. Al costat, una llosa té gravada la lletra de la Pregària a la Verge del Remei.

El text en català d’aquesta composició il·lustra les pintures del temple de la cúpula i de la volta de l’altar major. Fou encarregada al mestre Lluís Millet Pagès (1867-1941), amb lletra d’Esteve Sunyol Gasòliba (1856-1913) i cantada a l’Orfeó Català l’any 1900. També moltes agrupacions corals i la cantant Marina Rossell la interpreten en el seu repertori.

Fou expressament composta per al Castell del Remei l’any 1899 en acció de gràcies a sa “Excelsa Patrona”, després de greu malaltia de la senyora N’Amèlia de Vilanova, vídua d’Ignasi Girona Agrafel. I any rere any és cantada pels fidels feligresos -entre els quals antics habitants i treballadors de la finca- per la Festa Major del Castell del Remei per tal de venerar la imatge de Nostra Senyora del Remei, cada segon diumenge d’octubre.